Bryce Canyon, EEUU, 2004

Gran Canyon. Google Earth

Zion Park. Google Earth

Bryce Canyon. Google Earth









































BRYCE CANYON
El parc nacional del Canó Bryce és un parc nacional dels Estats Units localitzat al sud-oest de l'estat de Utah sobre la placa del "Colorado". Malgrat el seu nom, el canó Bryce no és pròpiament un canó sinó un gran amfiteatre natural format per l'erosió. Aquest no s'ha produït per un corrent d'aigua central sinó que és de capçalera generada per a vent, l'aigua i el gel.
Bryce destaca per les seves estructures geològiques úniques, anomenades xemeneies de fades, on algunes d'elles arriben als 60 m d'alçada, El joc de colors de les roques, vermell, taronja i blanc recreen vistes espectaculars.
Es troba a major altura que el veí Parc Nacional Zion i que el Gran Canó. La cota mitjana d'altitud es troba entre els 2400 i 2700 msnm (metres sobre el nivell del mar). No obstant això, la part meridional es troba a 2100 msnm. A causa d'aquesta varietat de cotes, l'ecologia i el clima varien molt d'una zona a una altra, oferint un espectacular contrast.
En una àrea de 30 km es troben diversos amfiteatres, sent el més gran l'Amfiteatre Bryce, que mesura 19 km de llarg per 5 d'ample i amb una profunditat de 240 m. La elevació més gran del parc és el Rainbow Point, amb una altura de 2775 msnm. Des del seu cim es pot observar la Meseta Aquarius, l'Amfiteatre Bryce, les Henry Mountains, els Penya-segats Vermilion i els Penya-segats Blancs. El punt més baix del parc és el canó Cope, que es troba a 2011 msnm.

Notes geològiques:
"L'àrea de Canó Bryce mostra una àmplia gamma de deposicions des de l'última part del Cretaci fins a la primera meitat de l'Era Mesozoica. Les diferents capes provenen de diferents èpoques i ambients:
- El gres Dakota i la pissarra tropical van ser dipositats en les càlides aigües pantanoses del Cretaci.
- Les acolorides formacions Claron, de les que van ser modelats els Hoodoo, procedeixen d'un sistema de deposicions sedimentàries pròpies de corrents fredes i llacs que van existir fa entre 63 i 40 milions d'anys (èpoques del Paleocè i Eocè). Els diferents tipus de sediments van ser dipositats quan els llacs van anar perdent profunditat i es van convertir en pantans i amb la variació del delta del riu.

Altres formacions es van crear per erosió durant els períodes en què es va produir l'alçament del sòl:
- L'orogènia Laramida va afectar la zona occidental del que es convertiria en Nord Amèrica fa aproximadament 70 milions d'anys. Això va ajudar la creació de les Muntanyes Rocoses. Els penya-segats Straight i les formacions Kaiparowits van ser víctimes d'aquest alçament.
- L'altiplà del Colorado va ser alçat fa uns 10 o 15 milions d'anys, segmentant-se en diferents altiplans, separant-se cadascun per falles i tenim una taxa d'elevació diferent.
L'erosió ha provocat la creació d'aquests monuments geològics. Els penya-segats rosats, més fàcilment erosionables van formar els Hoodoo, mentre que les roques més dures van formar els monòlits. El color rosat ve de l'òxid de ferro i manganès. També es van crear arcs naturals, parets i finestres. Els Hoodoos es componen de febles roques sedimentàries, on el cim està compost per roques més dures que protegeixen la columna dels elements. El Canó Bryce té una de les majors concentracions de xemeneies de fades de la Terra.

Les roques de la zona formen part de la Gran Staircase, un conjunt de capes de roques sedimentàries que comprenen les zones del canó Bryce, el Parc Nacional Zion i el Gran Canó. Les capes més antigues es poden veure al Gran Canó, les mitjanes al Parc Nacional Zion i les més joves al Canó Bryce.
Font i més informació a Wikipèdia.
English wikipedia